Pare

Per Dolors López

Pare, no t’amoïnis si es difuminen els records,

Perquè sempre seré al teu costat per tornar-los a reviure.

Els rescataré i te’ls ensenyaré amb amor i paciència

Com si fossis un infant i jo la teva mestra estimada.

Jugarem amb ells a les endevinalles

I després els ordenarem un per un,

Acaronant-los amb tendresa com la pell d’un nadó.

Llavors em somriuràs, i el teu cor vell i cansat

Bategarà amb forces renovades.

 

Després, quan tornin a esvair-se,

Reiniciaré la mateixa tasca,

Perquè no t’aclapari la solitud i l’angoixa

De far abandonat

En no reconèixer res, ni tan sols la meva cara.

 

És tan dolorós no tenir arrels!

És tan trist sentir la mirada llunyana!

 

Cercaré l’indret on fuig el teu esguard

Per retrobar-nos tots dos com antuvi

I parlar del passat que ens uneix, pare.

Categories: Ficció | Deixa un comentari

Navegació d'entrades

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: