Un moment de la meva vida

Per Júlia Keenan

La gota lliscava per la seva galta. Estava massa calenta. Estirà el braç a poc a poc, buscant el regulador de l’aigua. Seguidament, col•locà les mans sobre el terra de la banyera, intentant endevinar quant faltava perquè s’omplís. Poc. Notava l’escalfor per sobre la panxa. Ni tan sols obria els ulls, no li feia falta. Podia escoltar perfectament els copets de cada raig contra la banyera ja plena. Sentia la suavitat del sabó fregant-li la pell. La mare no parava de cridar “Obre la porta! Et faràs mal!”. Ni cas. Es deslligà el cabell. Rínxols d’or li queien per la cara. S’enfonsà. Aquella tranquil•litat… Ningú al seu costat dient-li què fer, ningú impedint-li viure. Allò que nosaltres fem cada dia, per a ella era increïble. Deixar els cabells surant a l’aigua. S’aixecà lentament, i s’esvandí el sabó que quedava. Obrí la cortina, un peu a fora, després l’altre. Agafà la tovallola, i amb un somriure va cridar: “Ja he acabat, mama”.

Categories: Ficció | Deixa un comentari

Navegació d'entrades

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: