Tan sols un altre parell de sabates

Per Manel Franquet

En tenia 9, quan les vaig aconseguir. Eren aquelles, les que sortien als diaris , les que eren anunciades en aparadors plens de llums i colors, amb missatges enormes.

Deien “fes-ho” (Just do it). I ho vaig fer. Les vaig comprar. Eren les noves, les millors, les més cares de la botiga. Eren les noves Nike Air 300. Per fi podia anar a l’escola i jugar al pati i ser l’enveja de tots. Era el millor. Aquelles sabates em feien fort. Les netejava cada dia, el logo s’havia de veure com més millor.

No era el millor jugant a futbol però tenia les millors sabates, i això feia que fos el nen sol·licitat per jugar. Jo ho sabia, n’era conscient. Sabia que em donarien ales, que em farien gran, que em farien volar. Jo em podia considerar feliç, mentre als carrers la gent moria de fam. Era temps de pobresa, però jo tenia les sabates, res més importava.

Tothom em mirava, sota aquell cel sempre gris les meves sabates brillaven, destacaven per sobre de tot. El que jo no sabia era que algun dia cauria.

Després de l’estiu, me les vaig tornar a posar. No entraven. De cap manera. Havien d’entrar. Havia de volar. Ho necessitava. Vaig prémer tant que al final van entrar. Feien mal. Molt mal. La costura s’anava descosint per la força del meu peu. El dolor era insuportable. Era hora de treure-les. Era hora d’afrontar la realitat. Les vaig guardar a la caixa i les vaig deixar sota el llit. Era com començar una nova vida.

A partir d’aquell dia, ningú em va escollir al seu equip. Ningú em volia. No em volien a mi. Volien les Nike Air 300. Vaig aprendre que, per una mica menys de cent euros, pots volar, pots ser gran, pots ser fort. Per una mica menys de 100 euros pots ser feliç, sentir-te valorat. Per una mica menys de cent euros pots ser qui vulguis. Jo ja no podia volar, havia de caure i tornar a començar, les meves ales es desfeien. Les sabates m’haurien servit de paracaigudes, però ja no eren amb mi.

Volem el que no podem tenir, ens encapritxem massa ràpid i, tot i que vaig caure, em vaig adonar que eren tan sols un altre parell de sabates més.

Categories: Redacció digital | Deixa un comentari

Navegació d'entrades

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: