Una història d’amor

Per Gabriel Garcés

És l’any 2035 . L’any 500 després de la destrucció del planeta . Només vam quedar només uns pocs humans aquí . Som R.H.T. ( Residents Humans Tècnics). La resta d’humans que van aconseguir escapar al cataclisme estan fora de perill a la colònia Alfa Centauri esperant poder tornar alguna vegada. Quan el meteorit va caure sobre la Terra, amb la seva càrrega mortífera de gel, no va deixar de ploure durant 300 anys i la Terra va quedar a poc a poc submergida sota l’aigua per sempre en els oceans.

Els que resistim aquí, en una petita porció de terra, seguim vigilant l’evolució i la transformació de la vida, gràcies a l’enginyeria, aconseguim conservar algunes espècies animals i vegetals que ens ajuden a sobreviure .

Em dic R.H.T -55 i estic enamorat de R.H.T 27 .  Treballem junts però estem sempre vigilats pels nostres superiors i  també pel govern d’Alfa Centauri . Portem microxips que registren totes les funcions del nostre cos i no està permès el contacte físic i, per descomptat, la idea romàntica de l’amor està descartada i oblidada des de fa temps .

Ens limitem a interaccionar en el nostre treball ajudats per la robòtica , aquesta ciència està tan desenvolupada que no aconsegueixes distingir qui és humà i qui és un androide amb aparença humana . Jo sóc humà , però malauradament RHT-27 és artificial . El dia que el vaig descobrir vaig creure que podria morir. Ella és perfecta (com no em vaig adonar que era massa perfecta?) Com deien en antics textos de literatura de la terra, “l’amor és cec”. Des de fa 5 anys treballem junts, vivim junts i en les escasses estones que tenim per descansar parlem i pensem en com seria la vida abans del cataclisme de la terra.

Jo tinc 35 anys i ella n’aparenta 20. Sóc enginyer aeroespacial, perfecciono i reparo les naus de reconeixement de la terra, ella és la meva ajudant, experta en informàtica i sistemes de navegació.

Amo la seva cara, el seu pèl i la seva figura. M’agrada com riu, la seva forma d’arrufar el nas quan no pot resoldre un problema, i sobretot m’agrada sentir-me al seu costat. He intentat dir-li el que sento, jo mateix no m’entenc, però no crec que ni la seva extrema intel·ligència comprengui tampoc l’amor humà, de total lliurament, però alhora ple de contradiccions i dubtes.

He fet mil propòsits cada dia de parlar amb el meu superior, però sé que si ho faig em rellevarà del meu càrrec i m’enviarà de tornada a les colònies exteriors, i, el que és pitjor, mai podria tornar a veure-la, i això sí que no ho podria suportar.

Ella és única i per a mi no hi haurà ningú més a qui poder estimar. Fa mesos  que estic tramant un pla i avui he pres una decisió: parlaré amb ella i en acabar la nostra jornada de treball i esperar que el personal abandoni la sala de control i, amb l’excusa de comentar un error tècnic, li demanaré a R.H.T-27 que  es quedi amb mi i intenti corregir-ho. Ha parpellejat confusa perquè pensa que no hi ha cap problema. A l’acostar-me, tremolava de cap a peus i començava a suar, i llavors ella m’ha preguntat si em trobava bé . Les alarmes començaran a sonar dins d’uns segons, ara que les meves constants vitals han començat a disparar ( una visita ara a la infermeria ara, no gràcies). Li he dit que sí, he intentat respirar profundament per calmar-me i he baixat la temperatura del meu vestit tèrmic i he pujat la transferència d’oxigen per armar-me de valor i preguntar-li si sabia alguna cosa de l’amor . Amb els ulls molt oberts per la sorpresa i sense saber exactament si havia comprès correctament la pregunta (tinc fama de fer preguntes amb sarcasme ) m’ha dit que no .

– Per què em preguntes això ? La veritat és que he llegit tot l’escrit sobre l’amor i sé que és un sentiment entre dues persones i del qual tot ésser humà aspira , però no sempre és correspost , però realment no sé en què consisteix . I per a tu què significa?

-Per a mi, l’amor és sentir que algú és com els altres, però a tu et sembla diferent. És no saber si tens ganes de riure o de plorar de tanta felicitat i tenir la sensació que estàs somiant i de cridar a tothom el que sents.

Després d’una estona en silenci (imagino que processant les dades) m’ha contestat:

– I tu, R.H.T-55, et sents així?

-Sí, sempre que estic amb tu .

Si un robot pogués posar-se vermell, ella ho hauria fet.

 M’ha mirat fixament als ulls i m’ha dit:

-Si el que sents és amor quan estàs amb mi, jo també t’estimo.

No importa el que diguin els altres, ens hem saltat totes les regles del món i de la ciència, ens estimem.

Avui hem escapat junts; com dos fugitius anem en una nau estel·lar camí de la colònia. Allà ningú ens coneix, començarem una nova vida, mai serem R.H.T, ara som el començament d’una nova espècie.

Categories: És l'amor..., Ficció | Deixa un comentari

Navegació d'entrades

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: