Un món paral·lel

Per Manel Franquet

Tothom vol saber el motiu. El motiu pel qual escric. El motiu pel qual apago el telèfon durant dues hores i escric i, molts cops, arribo al final i ho esborro tot, abandonant tot aquell munt de paraules.

Escric per molts motius, per avorrir-me, per desavorrir-me, per dormir i l’endemà trobar aquell text intacte, amb paraules inacabades. Escric per expressar el que sento, sóc una persona tímida i no acostumo a dir tot el que penso. Però, si ho escric, a través de cada paraula vull expressar tota la meva opinió, tot el que penso i opino, tot el que vull.

A vegades em sento (i sóc) una persona estranya, una persona que sembla que tingui molts problemes, tot ho veig gris: sincerament crec que aquest món és fals per tots els cantons. I sí, segurament això em passa perquè estic a la famosa adolescència, etc. Però els altres no se n’adonen? Potser és que penso massa, que sóc massa perfeccionista, massa intel·ligent. Sí, he dit intel·ligent. M’agradaria saber quanta gent de la meva edat arriba a casa i llegeix els diaris en línia. Alguna mà aixecada?

Escric per matar el temps. Em fa por el temps. El temps és traïdor, cruel i fugaç. Lluites durant tota una vida i el temps només et dóna un segon per morir-te. Només tens una oportunitat. I has de fer-ho bé, no pots fallar. Escric per oblidar el pas del temps, per oblidar que creixo a cada segon, que em faig gran, cosa que em terroritza. Em terroritza molt.

Els moments en què em sento més lliure són quan escric i quan tanco els ulls durant mitja hora i no sento cap soroll. Escriure em fa sentir que tot està bé per un moment, com summergir el cap en una galleda d’aigua, un somni, com si estiguès mort. Un món paral·lel.

I sí, potser creixeré i no tindré diners, potser viure al carrer, sol. Potser no tindré res. Però tindré la seguretat d’haver deixat plasmat, al servei del lector, tot el que penso.  I és que no hi ha res millor que aquell somriure que em sortirà en breus segons, al veure que he acabat d’escriure i em sento tan lliure, tan net, tan pur.

Categories: Ficció | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Navegació d'entrades

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: