Un somni especial

Per Georgina Gual

Era un dia com qualsevol altre, la Maria estava sopant una pizza i després va posar-se a mirar una pel•lícula sobre la segona guerra mundial a Polònia. Quan la va acabar, va dirigir-se a l’habitació i un cop era al llit va adormir-se de seguida. Aquella nit la Maria viuria una experiència que mai s’hauria imaginat. L’endemà al matí, a mesura que anaven passant les hores, va començar a recordar que la nit anterior havia tingut un somni estrany i, segons ella, també perfecte.

– Què m’ha passat aquesta nit? Per què he somiat això? És un senyal? No entenc res! He d’explicar-ho, trucaré a la Jordina.
– Sí, qui és?
– Sóc la Maria, t’espero a les dues al restaurant de sempre, no em fallis, és important.
– Però per què? Què passa? Maria? Hola…?

L’espera per l’hora de dinar amb la Jordina era interminable, necessitava dir-li com abans millor. Per fer temps se’n va anar a comprar fins que per fi van ser les dues. Van tobar-se al restaurant.

– Jordina! Per fi has arribat, he d’explicar-te una cosa molt forta!
– Maria, carinyo, què ha passat? Et veig preocupadíssima i no m’agrada gens això.
– He tingut un somni molt estrany, saps aquell noi de qui vaig parlar-te?
– Sí, crec que me’n recordo, et refereixes al Jordi, oi? Aquell noi que vas conèixer a la festa de l’altre dia.
– Si, doncs he somiat que em deixava embarassada! Ha sigut molt estrany, ell venia a casa meva a la nit i jo li preparava un sopar d’alló més romàntic, amb espelmes, música de fons, una copeta de vi i una pel•lícula nova que acabaven d’estrenar.
– Maria, això no té res d’estrany, jo crec que és que n’estàs enamorada, eh.
– Calla! Deixa’m seguir. Després de tot això, ell s’apropava a mi i començava a fer-me petons pel coll, a l’orella i a poc a poc s’apropava als meus llavis… A mi això m’encantava i li tornava els petons, després no sé com ell em portava al llit i ja pots imaginar-te la resta, vam tenir la nit perfecta plena d’amor i de sexe, mai havia somiat una cosa així! Què li diré ara, a en Pau?!
– Tranquil•la guapa, només és un somni, no cal que ho expliquis a ningú, estigues tranquil•la. No n’hi ha per tant, jo d’aquests somnis n’he tingut moltíssims i no és res dolent, són com la nostra pel•lícula d’amor- va dir rient.
– Jordina, si us plau, deixa’m acabar, ja sé que per un somni no passa res, el pitjor és que aquesta nit he quedat amb ell i ara no sé què pot passar, estic preocupada.
– Maria, ara sí que no sé que dir-te, fes el que creguis convenient, no ha de passar res si tu no vols. Ja m’ho explicaràs, ara he de marxar a treballar, amor.

La Maria, després d’aquesta conversa amb la seva gran amiga, no havia pogut solucionar res, estava molt confusa, ella s’estimava molt el Pau, però en Jordi era tan simpàtic, sincer, amable, rialler i carinyós… En canvi, el Pau últimament estava molt distant, li era igual tot i només era bona amb ella i la tractava amb respecte i atenció quan volia desforgar la tensió acomulada; la Maria en començava a estar cansada d’aquesta situació.

Finalment, no va cancelar el pla del sopar amb el Jordi i va començar els preparatius, va cuinar la seva especialitat, els canelons de carn que li havia ensenyat a fer la seva àvia abans de morir, quan ella tenia 16 anys. Per al segon plat prepararia un bon pollastre al forn que havia comprat ja el dia abans i, per últim, unes postres que encantarien a tothom, flam d’ou fet per ella mateixa. Tenia el temps just de preparar-ho tot, havien quedat a dos quarts de deu i ja eren les vuit en punt. Un cop va tenir el menjar preparat, va córrer a posar-se el seu millor vestit, era vermell, curt i amb un escot rodó.

A dos quarts de nou justos va sonar el timbre, era ell, en Jordi. La maria es va posar tan nerviosa que de poc que no cau a terra a l’anar a obrir la porta de l’apartament. En obrir la porta va abraçar-se amb en Jordi i van fer-se dos petons com dos amics de tota la vida, ella va agafar-li l’abric i va deixar-lo al penja-robes del rebedor i va guiar-lo fins a la taula del menjador on ja hi havia els plats esperant ben calents i la copa plena de vi. Van posar-se a parlar de moltes coses, del futur que volien i dels seus somnis, després van mirar una pel•lícula al sofà i l’ambient es va anar relaxant; en Jordi va treure’s l’americana i la Maria les sabates, ell l’abraçava per l’espatlla i ella no podia estar millor. Durant aquella estona la Maria va deixar de banda la preocupació per aquell somni que havia tingut, ara estava sent real i tot i la por que tenia al principi ara no volia que s’acabés mai. Quan la pel•lícula va acabar-se, el Jordi va mirar fixament la Maria i ella li va tornar la mirada amb uns ulls brillants i rodons, van anar apropant-se lentament fins a trobar els llavis d’un amb els de l’altre. La cosa va anar animant-se i els dos nois van acabar al llit. L’endemà al matí els dos van despertar-se, van mirar-se i van somriure, però cadascú va marxar cap a casa seva, en Pau no podia saber res.

Tan bon punt com en Jordi va marxar, la Maria va trucar a la Jordina per anar a dinar i explicar-li tot el que havia passat; al cap d’uns quants dies van trobar-se al mateix restaurant que la vegada anterior. La Maria va explicar-li a la seva amiga què li havia passat amb alguna sorpresa. Ella no s’ho podia creure, s’havia complert un somni!

-Què dius!? Que s’ha complert el somni?!
-Sí! I sóc feliç Jordina, ara tinc clar que estimo el Jordi i vull estar per sempre amb ell.
-I en Pau, que faràs amb ell?
-No ho sé, però li hauré de dir.
-Està clar, però pensa com dir-ho, s’ho pot prendre malament, i no t’agradaria.
-Sí…, però hi ha alguna cosa més… estic embarassada.

 

Categories: És l'amor..., Ficció | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Navegació d'entrades

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: