Conclusions

Per Manel Franquet

Ara que els ocells ja migren,

m’adono que tot segueix igual

i que realment el temps res canvia.

Hauré d’aprendre a conviure,

amb la meva mirada trista,

i la solitud que m’envolta.

Potser és que sempre seré així.

Escriure quatre línies,

serà l’únic que m’ompli,

però tampoc n’estic molt segur.

Per dins, em sento buit.

Anuncis

Obrim-la un altre cop!

Amb la mateixa voluntat de sempre, us oferim la pàgina de l’ESBÓS per als vostres entra-i-surts! La clau de l’expressió dels desitjos i neguits, de les propostes i dels pensaments… Aprofiteu-la i gaudiu-la!