Quasi dedicatòria

Per Manel Franquet

No és que vulgui dir-­te res,
doncs tot encara és fràgil.
Admiro, però, i vull deixar-­ho clar,
com de sencera encara estàs,
malgrat com de puta n’és la vida.
Potser mai acabaràs guanyant,
doncs la vida és cruel i breu i atzarosa,
però mai ningú no dubtarà els fets i
els objectius i les formes emprades.
No puc pas dir, seria estúpid,
que tot serà fàcil i clar i bonic.
Però, sempre poc a poc,
avança, o en tot cas mai reculis,
i qualsevol dia inesperat
arribaràs a un bell port
d’aigües acollidores i blavíssimes,
que t’acolliran i et servaran
la resta dels teus dies:
serà el tan esperat descans.

Anuncis
Categories: Espai Franquet, Ficció | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Navegació d'entrades

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: