Adéu

Per Manel Franquet

Aquests poemes innocents,

són sentiments a flor de pell

que algun dia hom llegirà.

Aleshores jo seré mort i

algú es lamentarà i plorarà.

Debades em buscarà pels camins

i pels carrers més foscos.

No em trobarà mai.

S’adonarà aleshores que mai he existit,

i que sóc tot dolor, pau i tristesa.

Segurament, cert dia de tempesta,

veuran que visc frec a frec amb els mots.

 

Llegiu i sabreu qui sóc, d’on vinc,

i on vaig. Escolteu, i sentireu els crits

del silenci que em forma i m’estima.

Viviu, i honrareu el cos d’algú que plora

abraçat a temps pretèrits, pregant que

tornin la quietud, la felicitat i el dia.

 

Tanco els ulls mentre la llum esclata.

Categories: Espai Franquet, Ficció | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Navegació d'entrades

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: