Monthly Archives: febrer 2017

Relats verídics (2)

images

Relats verídics escrits per alumnes de 4t d’ESO.

“Tots tenim vides interiors. Tots sentim que som part del món i que alhora hi ha alguna cosa que ens en separa. Tots vivim amb passió la nostra existència i necessitem paraules per expressar el que hi ha dins nostre” (Paul Auster).

 

Per Marta Viñas, Júlia Martínez

AQUELL 18 DE FEBRER, per Marta Viñas

Em vaig despertar sobresaltada. En obrir els ulls no sabia ni on era ni el que passava, però de seguida em vaig adonar que seguia a la meva habitació, i que la llum de la tauleta de nit encara era obert. La mare m’havia deixat un got d’aigua a la tauleta de nit, per si tenia set. Així que em vaig aixecar del llit i en vaig fer un glop.

L’habitació estava completament en silenci. Ja tornava cap al llit, quan de sobte… vaig sentir una respiració. Vaig girar el cap ràpidament i vaig poder contemplar la meva àvia que dormia plàcidament al llit del costat. Em vaig estranyar molt de trobar-la allà, però em va saber greu despertar-la. Vaig preferir esperar que ella obrís els ulls…

TINC POR, NENA, TINC POR, per Júlia Martínez

Ja feia més de dos mesos que la meva besàvia, la iaia, no es podia moure del llit. Era gran, acabava de fer cent anys. Jo era la seva besnéta gran, em deia “mosteleta”, ja que era una nena inquieta i menuda. Em posava trista el fet que s’anés apagant a poc a poc. Primerament va deixar de menjar, després va deixar de caminar i, finalment, va deixar de parlar. Tenia por, por que quan l’anés a veure com es trobava ja no hi fos. I aquest temor em feia quasi bé impossible acostar-m’hi. Intentava vèncer el respecte que em produïa la situació mirant de reüll des de la porta de la seva habitació… Continua llegint

Anuncis
Categories: Ficció, Relats verídics | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Relats verídics (1)

vaig-creure-que-el-meu-pare-era-deu-ii

Relats verídics escrits per alumnes de 4t d’ESO.

“Tots tenim vides interiors. Tots sentim que som part del món i que alhora hi ha alguna cosa que ens en separa. Tots vivim amb passió la nostra existència i necessitem paraules per expressar el que hi ha dins nostre” (Paul Auster).

 

Per Mireia Almena, Clàudia Montserrat, Judith Urbina

EL MUSICAL, per Mireia Almena

Hace unos pocos meses me encontré con algo que me cambió la vida. A ver, tampoco hace falta exagerar, no tuve una epifanía que me hiciera querer transformar todo lo que me rodeaba. La verdad es que lo que me afectó tanto no fue más que un simple musical, aunque de simple no tiene nada, en mi opinión es de las obras más bien escritas que he visto jamás, pero también debo admitir que nunca he leído Shakespeare. En fin, puede que os parezca tonto o extraño quizás que unas cuantas canciones puedan tener tanto impacto en una persona; para ser sincera yo nunca había comprendido como una persona podía ponerse a llorar al escuchar una melodía, pero ahora entiendo el porqué. Puede que no te veas reflejado en las palabras, pero las emociones que fluyen por las notas y la voz de los artistas son suficientes para hacer que las lágrimas salten de tus ojos y se deslicen delicadamente sobre tu mejilla…

PUNT FINAL, per Clàudia Montserrat

 El meu avi sempre m’havia explicat històries en anar a dormir. Dic històries perquè no eren contes plens de tòpics que només serveixen per allargar l’etapa de la infantesa, cosa que als pares els funciona molt bé. Ell n’era el protagonista, eren històries de quan era menut. M’apassionava saber com va ser la seva joventut, com va viure ell el que a mi em tocava per viure i que, per a mi, encara era un misteri…

EL PRIMER LLIBRE, per Judith Urbina

Sempre havia volgut millorar el meu anglès, portar-lo a un nivell més alt, superar-me a mi mateixa. Estic segura que tothom hem pensat alguna vegada aquest tipus de coses, progressar a nivell personal i avançar la resta de coneguts, almenys un cop a la vida. No, això és una mentida, més ben dit, constantment desitgem això, és igual que sigui conscientment o inconscient, com a persones que som volem destacar, volem ser algú irreemplaçable, tenir una certa distinció, algú que al món laboral, familiar i social sigui imprescindible. Jo, en comptes d’esforçar-me a desenvolupar les meves habilitats socials, com el lideratge, vaig desviar les meves preocupacions cap als llibres i, a més, per sentir-me encara millor, en anglès.  Sincerament, fins aquell dia, fa gairebé un any i mig, mai havia llegit una novel·la sencera per la meva pròpia voluntat. Era com si les anteriors les hagués escollides i llegides per obligació… Continua llegint

Categories: Ficció, Relats verídics | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.