Monthly Archives: Desembre 2017

És absurd!

“L’absurditat ens col·loca al davant una realitat que és alhora estranya i familiar, i això ens fa reaccionar dient que és impossible : “és absurd!”. Però en el mateix moment que exclamem que “és absurd”, ens adonem immediatament que allò que és “absurd” pot ser també el món de l’experiència ordinària de cada dia.” (Peter L. Berger)

Per Adela Armengol, Violeta Izquierdo, Raquel Rodríguez

 

REBOBINANT

Per Adela Armengol

Em desperto tota suada i esbufegant, una altra vegada aquell somni, però ja no li dono importància. Faig com cada matí, agafo la roba que hi ha preparada i em vaig a canviar al lavabo…

Clica, a sota, “continua llegint”

XIAO-CHEN

Per Raquel Rodríguez

-Bon dia amor! ¿Com va tot? Nosaltres estem la mar de contents. El negoci dels robots està anant sobre rodes. Demà mateix presentem el primer prototip davant dels millors comerciants del món. Espero que tinguem sort. Però, has de saber una cosa, Clàudia. Encara ens queden assumptes pendents aquí, que malauradament hem de resoldre durant aquesta setmana, així que el vol de tornada s’endarrereix set dies més. Sé que durant aquesta setmana que jo no hi sóc tens més feina que mai, per això t’he preparat una sorpresa. La rebràs avui mateix en un parell d’hores, d’acord? Et trobo molt a faltar amor però en només set dies tornem a estar junts. Un petó Clàudia, t’estimo.

Clica, a sota, “continua llegint”

“LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L’ESCALETA”

Per Violeta Izquierdo

Explicaré el conte emfatitzant les desigualtats i discriminacions que hi apareixen.

Hi havia una vegada una rateta a la qual no pagaven per escombrar l’escaleta… Un dia escombrant l’escaleta va trobar una moneda i l’amagà ràpidament per tal que el gat no la pogués veure, però la veu va córrer molt ràpida i tothom es va adonar que la rateta havia trobat una monedeta, tots menys el gat.

Clica, a sota, “continua llegint”

Continua llegint

Anuncis
Categories: Contes absurds, Ficció | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Crítica literària: Una caputxeta vermella políticament correcta?

“Fa molt de temps, en una època llunyana, els homes (perdó: les persones masculines) de mitjana edat es reunien en els seus clubs elitistes, fumant sense parar puros pudents, i s’explicaven, els uns als altres, les aventures de la nit abans, exagerant-les una mica, si calia. Algunes d’aquestes aventures s’han perpetuat al llarg dels segles en forma de contes infantils, amb personatges tan famosos com la Caputxeta Vermella, la Ventafocs, els tres porquets, la Blancaneu, Joan i la mongetera… El problema és que aquelles aventures (i per tant aquests contes infantils) eren (i són) sexistes i racistes—discriminatoris en qualsevol cas—, i mostren un menyspreu constant pels valors culturals que, com a persones, mereixen les bruixes, les fades, els animals, els gnoms, l’ecologia en general i, en particular, el reciclatge i els drets dels no fumadors” (James Finn Garner)

Per Laia Cot

Màrius Serra llegeix el conte  La Caputxa Vermella

Màrius Serra llegeix la versió de la caputxeta vermella de James Finn Garner, o de la caputxa vermella, com és anomenada al llibre per l’escriptor.  És una versió diferent del famós conte, ja que l’explica d’una manera tan políticament correcta que al final, a l’autor, se li escapa de les mans i acaba sent un complet embolic,  a més que acaba explicant coses completament absurdes.

El llibre ens fa la idea que la caputxeta es una dona perfectament capacitada i no necessita ajuda; en realitat, però, per tenir una mica d’autonomia no vol dir que, si tens problemes i algú t’ofereix ajuda, l’hagis de refusar i, si convé, “matar-lo”, perquè ell és home, i que pel teu orgull de dona i per qüestions sexistes no et pots deixar ajudar. De fet, el llenyataire no està intentant imposar res per l’estil, només està intentant ajudar, o fer de mediador, per solucionar un conflicte entre dues persones.

El conte també tracta problemes actuals, com la mala alimentació (per això fa contínues referències al menjar ecològic), el masclisme (explicant que la caputxeta vermella es val per si sola i no necessita ajuda, i menys d’un home) i, finalment, diferents estereotips i etiquetes (per exemple, el llop diu: “estic molt content de ser qui sóc i com sóc”), intentant trencar amb la idea que l’aparença personal és el més important i donant importància a la personalitat i als valors interns.

En realitat, fer una barreja  de problemes actuals i intentar incloure-les en un conte infantil com la caputxeta vermella és una idea fantàstica, sempre que no perdis el fil ni facis canvis molt radicals, perquè al final se t’escapa de les mans i acaba sent un conte completament absurd i que, amb prou feines, es pot prendre seriosament. De fet, això és el que ens pretén fer veure l’autor: l’absurditat a què es pot abocar un voluntat extrema de ser políticament correcte. Fins al punt que un conte de la infantesa que havíem gaudit, com és el cas de “La caputxeta vermella”, s’acaba convertint en un conte absurd.

Categories: Magazine, Recomanacions | Etiquetes: , | Deixa un comentari

La màgia dels relats

 

Per Leyre Urbasos, Raquel Rodríguez, Aina Martínez, Mar Rodríguez

“Aquesta és la màgia dels relats infantils: poden transportar-nos a les profunditats de l’infern, però en realitat són inofensius. Ens fem grans, però no canviem. Ens tornem més refinats, però en el fons som com quan érem petits, criatures que esperen ansiosament que se’ls expliqui una altra història, i una altra, i una altra més…” (Paul Auster)

 

DE LA BELLA I LA BÈSTIA… JÚLIA I LA GUERRA

Per Leyre Urbasos

Abans de tot:

  • Bella: Júlia
  • Bèstia: La guerra, que es converteix en la pau
  • Pare de la Bella: Pare de la Júlia

La bondat abundava en aquella família gràcies a la Júlia. Era una nena molt espavilada i humil en comparació  a les seves germanes que només pensaven a sortir de festa i popularitzar-se. Ella podia passar les vint-i-quatre hores llegint llibres i cantant, però la seva prioritat ara mateix era ajudar el seu pare a preparar-se per anar a la guerra ja que va ser triat com a candidat per ser militar…

 clica, a sota, “continua llegint”

 

SABATES DE VELLUT

Per Raquel Rodríguez

Tot estava llest per aquella fantàstica nit. Havia aconseguit escapar de la vigilància de la Madrastra més bruixa de totes. Qui es pensava que era per prohibir-me sortir la nit del Ball Reial? Per sort, la meva fada madrina, la Madrina per a les amigues,  va aparèixer en el moment indicat amb els braços plens de bosses del Bershka. Era obvi que el que duia a les bosses era el conjunt que vestiria aquella meravellosa nit. Vaig posar-me els pantalons de lycra, la samarreta dels Led Zeppelin i els talons de vellut més alts que havia vist mai. No podia anar més guapa. Tot seguit, la madrina va fer aparèixer la Harley dels meus somnis, aquella que desitjava portar des de que tenia ús de raó, i vam emprendre el camí cap al castell reial…

clica, a sota, “continua llegint”

 

LA DORMIDA

Per Aina Martínez

“Hi havia una vegada una noia guapíssima que vivia en un palau  amb els seus pares, els reis del regne”. Així és com la meva mare començava les seves històries que m’explicava quan jo era petita. I sempre acabava dient: 

       -Tens molta sort de poder ser com la princesa d’aquell regne…                                           

clica, a sota, “continua llegint”

 

 INTERBLANCA

Per Mar Rodríguez

Tot començà sense hi havia una vegada.

Una bella dona s’aixecà per anar a passejar per la ciutat, però una gran ventada l’empenyé, i a terra acabà. Uns petits homenots vingueren a ajudar-la i a donar-li un lloc per estar, però haurien actuat de la mateixa manera si un home hagués estat? Va dormir profundament fins a l’endemà que es despertà. Veié una petita cuina, en la qual es posà a cuinar i sorpresa fou pels seus companys. Quina va ser la primera idea que li vingué al cap a aquella pobre dona, després de ser quasi assassinada pel vent, d’aquells petits individus que la van salvar?…

clica, a sota, “continua llegint”

Continua llegint

Categories: contes gens infantils, Expressió escrita, Ficció, General | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.