Per Marina Montserrat
Era un dia assolellat d’estiu, quan un grup d’amics van decidir anar a la platja a refrescar-se. Un cop estaven tots allà, en Jan i l’Anna es van anar a banyar al mar, i el Víctor i la Núria es van posar a jugar a pales. Continua llegint
Per Marta Gegúndez
El Jerry està a la sala d’espera. Porta vint minuts esperant que algun metge surti per la porta del quiròfan i li digui alguna cosa, bona o dolenta. Està preocupat, l’han fet fora del quiròfan perquè hi ha hagut complicacions en el part i no podia estar present mentre intervenien la Clara. Continua llegint
Per Maria Ángeles Monzón
El Joan tan sols tenia 10 anys, però ja coneixia un bon grapat de novel·les de cavalleries i n’havia llegit un altre munt. A banda de llegir-se els llibres, en Joan s’informava sobre la vida dels cavallers, és a dir, el model de vida que seguien, com lluitaven, com entrenaven…. Continua llegint
Per Lídia Cortés
Si algú està llegint això vol dir que jo ja m’he mort. Ja que aquest relat el vaig escriure abans de morir perquè la gent veiés la meva història, i potser més tard se’n pogués fer un llibre o alguna cosa semblant. Continua llegint
Per Sergi Sendrós
Era el pitjor en tot, suspenia els exàmens, no triomfava, estava marginat pels seus companys, era patètic en els esports…. En canvi ell era el millor en tot, alt, robust, intel·ligent, popular, orgullós, exitós entre les noies… Continua llegint
Per Georgina Gual
En Joan i la Maria eren dos grans amics. Una tarda d’estiu estaven els dos a casa avorrits i van decidir anar al cinema. Un cop varen ser allà van estar discutint sobre quina pel·lícula agafar i al final van triar La làpida perduda. Continua llegint
Per Gabriel Garcés
Va néixer fa molts anys, ningú sap quan ni on, perquè el temps en realitat no existeix per a ell, el qual travessa, l’accelera, el retarda, el canvia i fins i tot el deté.
Per Eloy Vicente
Cinquanta anys després de la tercera guerra mundial, l’any 2078, degut a una intensa radiació nuclear, nous éssers van evolucionar a partir d’antigues formes de vida. Continua llegint
Per Sílvia Garcia
Recordo que, temps enrere, en una ciutat, el nom de la qual no aconsegueixo ni vull recordar, una ciutat ben normal del segle XXI, amb els seus alts edificis de negocis, els fumejants cotxes i la gent estressada. Continua llegint
Per Víctor Ramírez
L’Eric Grifoll era un home trist i solitari. Vivia submergit en una rutina quotidiana en la qual no feia res més que anar a treballar i preparar-se el dinar pel dia següent. Continua llegint
Per Núria Brey
De sobte va sentir un crit. Va sortir de la cova, al que ell anomenava “casa” i no va veure ningú, però en direcció cap a la dreta, uns segons més tard, va sentir un impacte, un cop molt fort, com el que fa un cotxe en xocar amb un altre. Continua llegint
Per Manel Franquet
7:00 AM, centre d’emergències del 112
-Bon dia, en què puc ajudar-lo?
-Bon dia, sóc el drac, ja sé que encara falta pel 23, però podrien ser tan amables d’enviar abans a St.Jordi? Continua llegint
Per Júlia Martínez
Tot semblava normal. Era un calorós dimecres al matí, l’última hora, ningú estava pendent del que el professor d’història estava escrivint a la pissarra. Mai m’havia agradat aquesta assignatura, és més, l’odiaria si no fos pel professor. Continua llegint
Per Júlia Keenan
Tenint com a ídol el seu pare, la Carla volia convertir-se, igual que ell, en la millor agent de la CIA que hagués existit. Al ser noia no ho tenia gens fàcil, tothom la menyspreava sense saber l’extraordinària que era. Havia estat entrenant des dels tres anys. Continua llegint
Per Javi Via
Hi havia una vegada un home anomenat Charlie, que vivia en un pis atrotinat a Brooklyn, Nova York. Cada dia anava a treballar d’ajudant de mecànic en un taller. Als anys quaranta, treballar d’ajudant de mecànic era característic de persones que buscaven recursos per poder sobreviure. Continua llegint
Per Arnau Rodríguez
La professora li havia dit que anés a agafar l’armadura. Cada cop faltava menys perquè haguessin de representar l’obra al teatre de l’escola. S’havia passat tota la nit estudiant el guió però encara li faltaven algunes frases per aprendre. En Guillem representava el rei Artús i, per això, havia d’anar a buscar l’armadura al soterrani del col·legi. Continua llegint
Per Andrea Querol
El meu nom és Abril i sóc una aprenent a àngel guardià. Tot els àngels tenim amb un rang assignat, com per exemple el meu, que l’estic aprenent ara. Aquest rang consisteix a vigilar les diferents portes que hi ha al cel o vigilar persones, com és el meu cas. Porto tota la vida desitjant poder baixar al món dels humans. Continua llegint
