Contes absurds

És absurd!

“L’absurditat ens col·loca al davant una realitat que és alhora estranya i familiar, i això ens fa reaccionar dient que és impossible : “és absurd!”. Però en el mateix moment que exclamem que “és absurd”, ens adonem immediatament que allò que és “absurd” pot ser també el món de l’experiència ordinària de cada dia.” (Peter L. Berger)

Per Adela Armengol, Violeta Izquierdo, Raquel Rodríguez

 

REBOBINANT

Per Adela Armengol

Em desperto tota suada i esbufegant, una altra vegada aquell somni, però ja no li dono importància. Faig com cada matí, agafo la roba que hi ha preparada i em vaig a canviar al lavabo…

Clica, a sota, “continua llegint”

XIAO-CHEN

Per Raquel Rodríguez

-Bon dia amor! ¿Com va tot? Nosaltres estem la mar de contents. El negoci dels robots està anant sobre rodes. Demà mateix presentem el primer prototip davant dels millors comerciants del món. Espero que tinguem sort. Però, has de saber una cosa, Clàudia. Encara ens queden assumptes pendents aquí, que malauradament hem de resoldre durant aquesta setmana, així que el vol de tornada s’endarrereix set dies més. Sé que durant aquesta setmana que jo no hi sóc tens més feina que mai, per això t’he preparat una sorpresa. La rebràs avui mateix en un parell d’hores, d’acord? Et trobo molt a faltar amor però en només set dies tornem a estar junts. Un petó Clàudia, t’estimo.

Clica, a sota, “continua llegint”

“LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L’ESCALETA”

Per Violeta Izquierdo

Explicaré el conte emfatitzant les desigualtats i discriminacions que hi apareixen.

Hi havia una vegada una rateta a la qual no pagaven per escombrar l’escaleta… Un dia escombrant l’escaleta va trobar una moneda i l’amagà ràpidament per tal que el gat no la pogués veure, però la veu va córrer molt ràpida i tothom es va adonar que la rateta havia trobat una monedeta, tots menys el gat.

Clica, a sota, “continua llegint”

Continua llegint

Anuncis
Categories: Contes absurds, Ficció | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Contes absurds? (III)

Per Aarón Lozano Villanova, Jana Despriet i Clara Marquiegui Fdez-Montes

El “caloret” del verano

Llega la noche, después de cenar ve la televisión y se va a la cama. Primera noche que pasa solo en casa (y va a tener que estar así un mes). Es 14 de julio y el calor que hace es insoportable. Aun así el viento es frío. Al meterse en la cama tiene dudas de qué hacer. Si se destapa completamente acabará teniendo frio (y posiblemente con un buen catarro) además de sentirse desprotegido de las posibles amenazas (asesinos, fantasmas, monstruos…) que puedan acecharle mientras está durmiendo (al menos eso cree), y decide usar las sabanas como escudo ancestral para protegerse. No aguanta ni cinco minutos, el calor es insoportable. Continua llegint

Categories: Contes absurds, Ficció | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Contes absurds? (II)

Per Laia Cunillera, Alícia Sitjà i Miguel Cruces

Definitivamente me he desvelado

Son más de las dos de la madrugada. Me he acostado antes de las doce y aún no he podido dormir. Estoy acurrucado en mi almohada. Las sábanas han salido totalmente de la cama y estoy tapado solamente con el edredón. No puedo dormir, no hay manera. ¿Qué puedo hacer? ¿Cómo puedo conseguir tener sueño? He contado miles de ovejas, pero sigo sin poder cerrar mis ojos. Quizá sea porqué me estoy acordando de la película de miedo que vi ayer, pero lo dudo. Hay una pequeña probabilidad de que el café que me he tomado me haga tener insomnio, pero me lo he tomado hace más de siete horas. ¿Puede ser que tenga fiebre y esta no me permita dormir? Me paso la mano por la frente y compruebo que no. ¿Puede que sean los nervios por el partido que juego mañana? Podría ser pero no lo creo. Continua llegint

Categories: Contes absurds, Ficció | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Contes absurds? (I)

Per Clara Pagès Gallego, Elisa Enrech i Alba Civit

INFELIX FORTUNATE

Porto hores mirant un punt fix a través de la finestra. Observo un home. Concretament un home del carrer. Roba ample, peus nus i la mà allargada. No calen més paraules per definir-lo. Capbaix i assegut al terra espera, espera tot i res a la vegada, un tot que el salvi d’aquella vida de misèria i un res que l’acompanya dia i nit sempre al mateix lloc. Em pregunto quant fa que no menja, que no es dutxa, que no dorm en condicions… però sobretot quant temps ha transcorregut des que ha tingut relació amb alguna persona. Continua llegint

Categories: Contes absurds, Ficció | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Bloc a WordPress.com.