contes gens infantils

La màgia dels relats

 

Per Leyre Urbasos, Raquel Rodríguez, Aina Martínez, Mar Rodríguez

“Aquesta és la màgia dels relats infantils: poden transportar-nos a les profunditats de l’infern, però en realitat són inofensius. Ens fem grans, però no canviem. Ens tornem més refinats, però en el fons som com quan érem petits, criatures que esperen ansiosament que se’ls expliqui una altra història, i una altra, i una altra més…” (Paul Auster)

 

DE LA BELLA I LA BÈSTIA… JÚLIA I LA GUERRA

Per Leyre Urbasos

Abans de tot:

  • Bella: Júlia
  • Bèstia: La guerra, que es converteix en la pau
  • Pare de la Bella: Pare de la Júlia

La bondat abundava en aquella família gràcies a la Júlia. Era una nena molt espavilada i humil en comparació  a les seves germanes que només pensaven a sortir de festa i popularitzar-se. Ella podia passar les vint-i-quatre hores llegint llibres i cantant, però la seva prioritat ara mateix era ajudar el seu pare a preparar-se per anar a la guerra ja que va ser triat com a candidat per ser militar…

 clica, a sota, “continua llegint”

 

SABATES DE VELLUT

Per Raquel Rodríguez

Tot estava llest per aquella fantàstica nit. Havia aconseguit escapar de la vigilància de la Madrastra més bruixa de totes. Qui es pensava que era per prohibir-me sortir la nit del Ball Reial? Per sort, la meva fada madrina, la Madrina per a les amigues,  va aparèixer en el moment indicat amb els braços plens de bosses del Bershka. Era obvi que el que duia a les bosses era el conjunt que vestiria aquella meravellosa nit. Vaig posar-me els pantalons de lycra, la samarreta dels Led Zeppelin i els talons de vellut més alts que havia vist mai. No podia anar més guapa. Tot seguit, la madrina va fer aparèixer la Harley dels meus somnis, aquella que desitjava portar des de que tenia ús de raó, i vam emprendre el camí cap al castell reial…

clica, a sota, “continua llegint”

 

LA DORMIDA

Per Aina Martínez

“Hi havia una vegada una noia guapíssima que vivia en un palau  amb els seus pares, els reis del regne”. Així és com la meva mare començava les seves històries que m’explicava quan jo era petita. I sempre acabava dient: 

       -Tens molta sort de poder ser com la princesa d’aquell regne…                                           

clica, a sota, “continua llegint”

 

 INTERBLANCA

Per Mar Rodríguez

Tot començà sense hi havia una vegada.

Una bella dona s’aixecà per anar a passejar per la ciutat, però una gran ventada l’empenyé, i a terra acabà. Uns petits homenots vingueren a ajudar-la i a donar-li un lloc per estar, però haurien actuat de la mateixa manera si un home hagués estat? Va dormir profundament fins a l’endemà que es despertà. Veié una petita cuina, en la qual es posà a cuinar i sorpresa fou pels seus companys. Quina va ser la primera idea que li vingué al cap a aquella pobre dona, després de ser quasi assassinada pel vent, d’aquells petits individus que la van salvar?…

clica, a sota, “continua llegint”

Continua llegint

Anuncis
Categories: contes gens infantils, Expressió escrita, Ficció, General | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Contes gens infantils (III)

Per Maria Dalmau, Marta Maduell i Mar Folch

VET AQUÍ UN GAT, VET AQUÍ UN GOS, AQUEST CONTE ENCARA NO S’HA FOS.

Ell li va prometre un feliç per sempre, ella el va creure.

Ella volia viure una vida envoltada pels animals, cantant cançons en una casa humil mentre feia les tasques quotidianes, fregar, fer rentadores i planxar, i el seu marit treballava matant dracs.

Ja no hi havia bruixes que la perseguissin, ja no hi havia pomes enverinades. Ara, tenia un marit. Ara, podia ser feliç. Continua llegint

Categories: contes gens infantils, Ficció | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Contes gens infantils (I)

Per Anna Bevià, Clara Marquiegui i Alba Civit

JO, LA PROTAGONISTA DE LA MEVA HISTÒRIA

La veu masculina, però alhora infantil, va ser el que la va despertar. Ràpidament s’incorporà, no sabia ben bé què estava passant, però volia descobrir-ho. Dormia a l’habitació junt amb els seus germans, tots dos més petits que ella, en Jan i en Miquel, així que havia d’anar en compte si no els volia despertar. La llum de la lluna il·luminava bastant l’habitació, si més no suficient com per comprovar que totes les coses seguien al seu lloc. El reflex d’una ombra humana es va apoderar de la seva habitació. L’ombra desaparegué. I tornà a aparèixer. Continua llegint

Categories: contes gens infantils, Ficció | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Bloc a WordPress.com.