És l’amor…

Un somni especial

Per Georgina Gual

Era un dia com qualsevol altre, la Maria estava sopant una pizza i després va posar-se a mirar una pel•lícula sobre la segona guerra mundial a Polònia. Quan la va acabar, va dirigir-se a l’habitació i un cop era al llit va adormir-se de seguida. Aquella nit la Maria viuria una experiència que mai s’hauria imaginat. L’endemà al matí, a mesura que anaven passant les hores, va començar a recordar que la nit anterior havia tingut un somni estrany i, segons ella, també perfecte. Continua llegint

Categories: És l'amor..., Ficció | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Enganyada

Per Mª Ángeles Monzon

Em vaig aixecar. Vaig mirar l’hora. Les onze del matí, això volia dir que feia molt tard al treball, però és que el meu despertador no va sonar. Em vaig adonar que era diumenge i que llavors el Joan estaria amb mi, em vaig donar la volta sobre el llit per fer-li un petó. No hi era. Continua llegint

Categories: És l'amor..., Ficció | Etiquetes: , | Deixa un comentari

@mor electrònic

Per Marina Montserrat

L’Alison era una jove administrativa de la universitat Wordsworth de Londres. Els ondulats cabells rossos li arribaven per sota l’espatlla i els seus ulls eren verds com la maragda. Continua llegint

Categories: És l'amor..., Ficció | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Estimar, quina cosa més rara

Per Pseudònim: Adrià

Resulta que jo ja feia tres anys que treballava en aquell lloc, però de moment no sabia ni que existia aquell noi. Al treball, la meva feina consistia a conduir un transport ple de maletes des de l’aeroport fins a l’avió, i viceversa. Ell era controlador aeri i guiava els avions per les pistes. Continua llegint

Categories: És l'amor..., Ficció | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Història de la cigonya

Per Marta Gegundez

Avui he anat al parc amb el meu fill. Normalment no tinc gaire temps per anar amb ell a cap lloc perquè la meva feina ocupa gran part del meu temps. Sóc metgessa i treballo moltes hores a la setmana, quan tinc un cap de setmana lliure sempre coincideix que haig de fer una guàrdia o el meu ex-marit té la custòdia del Martí. Continua llegint

Categories: És l'amor..., Ficció | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Obsessió

Per Sílvia García

Davant de les bústies d’alumini llustrós, busco el seu nom en les plaques que donen nom a cada una d’elles. Franklin, Adams, Johnson, Jobs… Els noms de les plaques passen per davant dels meus ulls, però jo no els dono cap importància. Per a mi no són res. Segueixen passant els noms com un tren d’alta velocitat davant meu, fins que el trobo: Crow. Els meus ulls s’obren en trobar el seu nom en aquell conglomerat de bústies, i somric, mentre rebusco una mica nerviosa dins la meva bossa de mà. D’aquesta en trec un plec força gruixut de cartes, tancades amb molta cura, i més netes impossibles. Continua llegint

Categories: És l'amor..., Ficció | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Prou!

Per Laura Dalmau

Sona el despertador, dos quarts de set. Miro per la finestra i el sol encara s’està alçant. Recolzo el cap al coixí i m’adono  de l’aspecte de l’habitació. Si fas una ullada veus una habitació, no molt gran, amb un llit de matrimoni, dos armaris i una calaixera on es recolza una petita televisió, però, suficient per l’ús que li donem; però, si t’hi fixes més, veus que a terra hi ha els penjadors que fa dos mesos que li demano que pengi, la roba que vestia ahir està posada de qualsevol manera sobre una cadira.

Continua llegint

Categories: És l'amor..., Ficció | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Tot té un final

Per Àlex Roch

És difícil de creure que a l’edat de seixanta-tres anys em trobi assegut a la taula de l’escriptori amb la ploma a les mans escrivint la història que ara llegireu.

Un bon dia, uns dies després del meu quinzè aniversari, vaig decidir que no m’agradava el món on vivia. L’escola on havia passat la major part dels dies de la meva infància solament havia provocat en mi un profund menyspreu per l’estudi. El taller que el meu pare havia heretat del meu avi tampoc em despertava cap interès i la meva ciutat s’havia quedat petita per mi.

Continua llegint

Categories: És l'amor..., Ficció | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Mai no saps com acabarà

Per Andrea Querol

Encara recordava perfectament aquella temporada a Edimburg. El temps era el típic escocès i el paisatge, igual, molta pluja i prats verd allà on miressis a les zones rurals. La decisió que marxés a Escòcia, la van prendre els meus pares sense consultar res amb mi. Simplement vaig arribar a casa i em van dir que fes la maleta amb roba per a dos mesos i per a un clima força plujós.

Continua llegint

Categories: És l'amor..., Ficció | Deixa un comentari

Classes de literatura

Per Núria Brey

Era un dijous al matí, tenia classe de literatura amb els de 2n de BAT i feia tard, el despertador no havia sonat. Em vaig vestir de pressa i corrents, agafant la primera camisa i els primers pantalons que trobava, vaig rentar-me la cara i vaig sortir de casa a corre-cuita, sense ni tan sols eixugar-me les mans. L’institut estava a cinc minuts caminant, així que vaig arribar-hi en dos minuts corrent i saltant-me tots els semàfors en vermell. Continua llegint

Categories: És l'amor..., Ficció | Deixa un comentari

Una història d’amor

Per Gabriel Garcés

És l’any 2035 . L’any 500 després de la destrucció del planeta . Només vam quedar només uns pocs humans aquí . Som R.H.T. ( Residents Humans Tècnics). La resta d’humans que van aconseguir escapar al cataclisme estan fora de perill a la colònia Alfa Centauri esperant poder tornar alguna vegada. Continua llegint

Categories: És l'amor..., Ficció | Deixa un comentari

Bloc a WordPress.com.