Espai Franquet

Pas a pas

Per Manel Franquet

Pas a pas tot floreix i els objectius es van complint.

Sempre dins d’un ordre sagrat i immaculat.

A poc a poc. Pas a pas. I ja ens va bé. Continua llegint

Anuncis
Categories: Espai Franquet, Poesia | Etiquetes: , | Deixa un comentari

En 30 segons

Per Manel Franquet

Tornant de Dinamarca

tot és torna gris

i tot és silenci.

Que en serà, de mi?

Res ha canviat,

tot és aspre i feixuc. Continua llegint

Categories: Espai Franquet, Ficció | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Adéu

Per Manel Franquet

Aquests poemes innocents,

són sentiments a flor de pell

que algun dia hom llegirà.

Aleshores jo seré mort i

algú es lamentarà i plorarà.

Continua llegint

Categories: Espai Franquet, Ficció | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Quasi dedicatòria

Per Manel Franquet

No és que vulgui dir-­te res,
doncs tot encara és fràgil.
Admiro, però, i vull deixar-­ho clar,
com de sencera encara estàs,
malgrat com de puta n’és la vida. Continua llegint

Categories: Espai Franquet, Ficció | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Tornem a començar

Per Manel Franquet

Destruïm tot el que ens envolta,
sabem prou bé que no ens fa justícia.
Matem el temps i els mots,
i els objectius fixats. Continua llegint

Categories: Espai Franquet | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Miquel

per Manel Franquet

Tot i que ja fa anys que vas marxar,

et sento a prop i més viu que mai.

La vida, capritxosa i despietada,

va fer-te marxar d’aquest món.

Els arbres segueixen creixent,

i el temps no ha parat pas,

però aquest buit immens

mai podrà ser reemplaçat. Continua llegint

Categories: Espai Franquet | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Somnis

Per Manel Franquet

 

Tinc somnis de felicitat,

anhelo la llibertat,

tinc desig de normalitat,

però mai serà possible,

sóc així, no he pas triat.

 

Els somnis no són res,

mai se’m compliran,

s’acaben esvaïnt,

moren poc després.

 

La llum retrobada,

ara ja és fosa,

algú ja l’ha apagada.

 

No vull ser més fort,

no vull arribar a ser vell.

Preferiria estar mort.

 

Categories: Espai Franquet | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Llum retrobada

Per Manel Franquet

 Després d’aquest període fosc,

d’aquests dies on tot era incert,

d’aquestes ganes d’embogir,

torno a veure llum.

Després de temps de tempesta,

de temps de soledat i dolor,

temps de tristesa i melancolia,

torno a veure llum.

Llum fràgil,

llum petita,

però llum.

Categories: Espai Franquet | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Conclusions

Per Manel Franquet

Ara que els ocells ja migren,

m’adono que tot segueix igual

i que realment el temps res canvia.

Hauré d’aprendre a conviure,

amb la meva mirada trista,

i la solitud que m’envolta.

Potser és que sempre seré així.

Escriure quatre línies,

serà l’únic que m’ompli,

però tampoc n’estic molt segur.

Per dins, em sento buit.

Categories: Espai Franquet | Etiquetes: , | 2 comentaris

Parèntesi

Per Manel Franquet

Torno a casa.

Nit d’alcohol.

La ciutat ja dorm.

Apago el llum.

Toco el llit. Calma.

És temps d’oblit,

temps de desconnexió.

És temps de fer un parèntesi,

però tornaré.

Categories: Espai Franquet, Ficció | Etiquetes: , | Deixa un comentari

El pallasso

Per Manel Franquet

Ara que sembla que deixa de ploure,

s’entreveu un tímid verd entre el teu gris,

i creus que no ets un perdedor, recorda.

No gosis obrir la boca més que per respirar.

No deixis escapar la mirada vençuda que ha envaït els teus ulls.

No aixequis més d’un peu de terra, cauràs.

I, sobretot, no oblidis mai que tots els qui tens al voltant,

rient de les bajanades que dius per intentar que surti el sol,

no hi seran quan tinguis vuit desenes

i siguis immers en un laberint de tubs que t’escanyaran.

I quan tot sigui silenci, el cel es faci fosc i la ratlla sigui plana,

no intentis fugir d’aquest món cruel, injust i fugaç.

Cendres seràs.

Categories: Espai Franquet, Ficció | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Salvatge

Per Manel Franquet

T’he vist córrer per mil llocs.

T’he vist riure com mai ho havies fet.

He vist com saltaves tots aquells murs.

Has cremat el temps massa ràpid,

i no arribaràs als disset.

Segurament, no saps ni quan fan dos més dos,

però ningú et guanyarà mai en llibertat.

Fill del bosc. Ara que has caigut de l’arbre alt,

t’observo indiscretament.

Crec que és el primer i únic cop que et veig quiet.

Categories: Espai Franquet, Ficció | Etiquetes: , | 2 comentaris

Un joc d’infants

Per Manel Franquet

Camina com un condemnat a mort. Cada cop més lent, intentant evitar l’infern. No se’n surt. Ja hi ha arribat. Al seu voltant, desenes de nens criden desagradablement i riuen de manera fastigosa. Em fan fàstic els nens. Continua llegint

Categories: Espai Franquet, Ficció | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Bloc a WordPress.com.